Niccolò Paganini
Va néixer a Gènova ,1782, i va morir a Niça l'any 1840. Va ser violinista, i també guitarrista. Està considerat un dels més famosos en el seu temps. Reconegut com un dels millors violinistes que han existit: amb oïda absoluta i una entonació perfecte,va fer noves tècniques de Staccato i Pizzicato.
Va començar a estudiar quan tenia 5 anys amb el seu pare. Tocava la mandolina. Als 7 anys tocava el violí. La seva primera aparició en públic va ser als 9 anys i als 13 va fer un gira a Llombardia. Al 1813 se'l va considerar un violinista excel·lent, els seus professors van ser Giovani Servetto i Alessandro Rolla. Als 16 anys ja era conegut però no dirigia bé l’èxit i s'emborratxava. Una dona el va salvar d'aquella vida i el va portar al seu poble a tocar la guitarra i el piano.
Del 1805 al 1813 va ser director de música a la cort de M.A.E Bacciochi germana de Napoleó i princesa. Desprès va abandonar i va fer una gira per Itàlia, Viena, París, Londres. A París va conèixer el pianista i compositor Liszt, quan va fascinar per la tècnica i inspirat a en Pagannini amb el violí també va fer un concert de viola.
Va ser tutor de violí de Bazzini . Era tant bo que pensaven que estava inspirat en el diable. Tocava peces molt difícils,amb el violí feia coses amb les cordes que semblaven que toqués am més d'un violí. Improvisava molt.
Va tenir 5 stradivarius i dos amati. Va tenir un càncer de laringe, li va afectar a la veu i va morir a Niça.
Va ser influït per Liszt, Bralins i Blacher.
Paganini. Caprice nº 24. Interpretació de Jascha Heifetz
Franz Liszt
Franz Liszt va néixer el 22 d’octubre de 1881 a la ciutat de Deborjan, la qual restava al comptat de Sopron (Hongria). Els seus pares foren Adam Liszt, violoncel·lista i Anna. Va morir a Vayreuth (Alemanya) el 31 de juliol de l’any 1886, i és considerat un dels grans virtuosos del romanticisme.
Fou el pare qui començà a guiar a Liszt en el món de la música, tot instruint-lo en el piano. Gratament sorpresos a causa del notable talent del jove, un reduït grup de membres de la Cort dels Esterázhyva decidir de lliurar-li una beca per a estudiar, gràcies a la qual es va poder formar a Viena, on rebé classes de piano a càrrec de l'austríac Carl Czerny.
L’any 1823 va ingressar en el conservatori de París però va ser rebutjat no obstant això,va ser adoctrinat a càrrec del compositor d’òpera Ferdinando Paer. L’any 1832 va assistir en un recital de Niccolò Paganini i aquesta audició el va impulsar a assolir el grau màxim com a expert del piano. L'any 1837 (més concretament el dia 31 de març) s'esdevindria un fet talment curiós; Liszt, de 26 anys, s'havia instal·lat a Ginebra juntament amb la comtessa Marie d'Agoult. El fet de descobrir un nou talentós del piano (Sigismond Thalberg), el qual presumia públicament de ser altament superior quant a qualitat a Liszt, l'impulsà a demanar a una de les seves admiradores benestants, que al final fou la Princesa Belgroioso, que apadrinés una "pugna" entre els principals intèrprets del moment. Hi participaren el propi Liszt, l'al·ludit Thalberg, Chopin, Peter Pixis, Czerny i Henri Hers. Cal esmentar que l'hongarès reeixí àmpliament victoriós, fet que l'ajudà a consolidar-se com el més conegut i estimat pianista de l'època. Al llarg d'aquest període ser quan conegué a Marie d'Agoult, amb la qual establiria una intensa relació, la duració de la qual s'estendria fins als onze anys, tot deixant com a clara mostra de la intensitat que regí la relació tres fills: Còsima, Blandine i Daniel. Un cop consolidada la seva qualitat com a virtuós, emprengué una gira de concerts l'any 1839, primerament amb l'afany de recaptar beneficis a fi de poder erigir un monument en honor al pare del romanticisme. Després d'assolir el seu nivell musical, el 1848 anuncià la seva retirada dels escenaris. Seguidament, s'instal·là a Weimar (Alemanya), en companyia de la princesa russa Carolyne Sayn-Wittgenstein, nucli en el qual ocupà el lloc de mestre de capella de la cort, l'atorgament del qual s'havia esdevingut certs anys enrere (1842).
F. Liszt. La campanella. Interpretació de Adam Gyorgy
L'estudi n º 3, La Campanella, es toca amb un pas ràpid i en ell es practiquen els salts de la mà dreta en intervals més grans d'una octava. En ocasions, s'arriba a estendre la mà dues octaves completes en el temps de 1 / 16 de nota, amb tempo allegretto. La peça pot ser estudiada per augmentar la destresa i l'exactitud en salts grans en el teclat, així com per enfortir els dits més febles de la mà. Els intervals més grans a què s'enfronta la mà dreta són quinzena (dues octaves) i setzens (dues octaves i una segona). El pianista no té temps per a moure la mà, està forçat a evitar tensió muscular. Les quinzena són bastant comuns al principi de l'obra, però les setzens només apareixen dues vegades.
No obstant això, la mà esquerra ha de tocar fins a quatre intervals tremendament grans, més que els de la dreta. L'estudi també té altres dificultats, com trinats amb l'anular i el dit petit. Una primera audició ens acosta més a la veritable dificultat de la peça. És una obra molt desafiant tècnicament, igual que la resta d'estudis de Grans Études de Paganini. Ha inspirat diverses transcripcions d'altres compositors, entre els quals destaquen les de Ferruccio Busoni i Marc-André Hamelin.
No obstant això, la mà esquerra ha de tocar fins a quatre intervals tremendament grans, més que els de la dreta. L'estudi també té altres dificultats, com trinats amb l'anular i el dit petit. Una primera audició ens acosta més a la veritable dificultat de la peça. És una obra molt desafiant tècnicament, igual que la resta d'estudis de Grans Études de Paganini. Ha inspirat diverses transcripcions d'altres compositors, entre els quals destaquen les de Ferruccio Busoni i Marc-André Hamelin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario